dimarts, 27 de novembre del 2012

El nombre auri Φ


EL NOMBRE D’OR

El nombre d’or o nombre auri és el nombre irracional que sorgeix a partir de la divisió d’un segment major entre un segment menor, que és el mateix que dividir la totalitat entre el segment major. Així, s’estableix una relació de grandària amb la mateixa proporcionalitat anomenada divina proporció. El nombre auri va ser descobert per Fibonacci, i es representa amb la lletra grega Φ (fi), en honor seu.
Del nombre auri deriva: la Seqüència de Fibonacci, que és la manera amb la qual ens podem aproximar al nombre fi. Consisteix en sumar un nombre amb el seu anterior, que dóna lloc a una seqüència infinita de nombres cada vegada més grans. Si després dividim un nombre entre el seu anterior, tindrem un nombre semblant a fi, com més grans els nombres, més ens i atracem, però mai el tindrem sencer. L’Espiral de Duredo s’obté quan a un rectangle auri li afegim sobre el seu costat major un quadrat, i obtenim un altre rectangle auri. Si unim els punts dels quadrats, obtindrem aquest espiral tan peculiar. També hi ha l’Angle d’or, que s’opten dividint els graus d’una circumferència (360º) entre el nombre fi més una unitat= 360/ Φ+1.
El nombre d’or s’ha aplicat a grans i importants construccions com la piràmide de Keops, a temples de l’antiga Grècia que es basaven en la geometria, en pintures molt famoses com la Mona Lisa de Leonardo Da Vinci i en la música. Fins hi tot, es diu que la naturalesa està escrita amb el nombre d’or. L’han trobat en l’estructura microscòpica d’alguns cristalls i microorganismes, en la distribució dels pètals de les flors i les fulles que rodegen el tall, en el cor de  margarites i gira-sols on podem observar espirals que comprenen el nombre fi, en el nombre de pètals, en les ramificacions d’arbres i en la distribució de les seves arrels. Inclús apareix en l’estructura de galàxies com la mateixa Via Làctia i en la definició de la dinàmica dels forats negres. Amés, s’ha descobert que un forat negre passa de escalfar-se a refredar-se quan el quadrat de la seva massa dividit entre el quadrat de la velocitat en que roda donen com a resultat fi.
L’equació que representa el nombre fi és:

Alguna de les fonts consultades: http://ca.wikipedia.org/wiki/Nombre_fi

diumenge, 18 de novembre del 2012

Tau, l'enemic de Pi?


Tau, l'enemic Pi?

Pi és una de les constants matemàtiques més fascinants i estudiades de la història, i fins hi tot hi ha gent que el considera com el valor més important del món. Consideram el nombre Pi (3'14...) com un Déu, ja que és un nombre irracional amb infinits decimals. Molts problemes matemàtics no s'entendrien sense el nombre Pi. Per exemple, com calcular el diàmetre de una circumferència (2·Pi·r) sense Pi? Senzillament és impossible, i impossible és també entendre molts altres problemes matemàtics sense aquest gran nombre que tants personatges importants d'aquesta amplia ciència han estudiat.

Però, qui es Tau i per què esta amenaçant a Pi?
Tècnicament Tau és el doble del nombre Pi (2·Pi=Tau=6'28...). Els fans de Tau consideren que aquesta constant ha de reemplaçar a Pi, ja que amb Tau molts problemes matemàtics es simplifiquen. Si el senzill procés de calcular el diàmetre d'una circumferència queda reduït a (Tau·r), imagineu altres operacions més complicades que comportin calcular el doble de Pi, potser aquestes quedarien més simplificades amb Tau.
Els seguidors de Tau no neguen la importància que Pi va tenir en la història, però senzillament diuen que Pi és la meitat de Tau. I no podrien dir els seguidors de Pi que Tau senzillament és el doble de Pi?

El físic i professor Michael Harlt argumenta perquè Tau és més natural que Pi, i diu: “si defineixes la constant del cercle com la relació de la circumferència al diàmetre, el que estàs fent realment és la relació entre la circumferència amb el doble del radi, i aquest factor de dos et persegueix a través de les matemàtiques ", si mateix també afirma que: “les circumferències tenen que veure amb diàmetres no amb radis”.

Es realment important l'existència de Tau, o és una simple curiositat matemàtica? Aconseguirà aquesta constant reemplaçar a Pi? Realment simplifica tants problemes o simplement evita haver de multiplicar per 2? Suposo que per descobrir-ho molts matemàtics hauran d'estudiar aquesta constant i treure'n conclusions. Tau o Pi, Pi o Tau? En les nostres mans està descobrir quin dels dos és més efectiu.


Fonts utilitzades: