L'ORIGEN DELS SÍMBOLS MATEMÀTICS

L'origen dels símbols matemàtics - El matemàtic alemany Michael Stifel (1485 -1567) en la seva obra Arithmetica Integra popularitzaà els símbols "+" i " - " desplaçant als signes " p" ( plus ) i " m " ( minus ) . Segons el matemàtic espanyol Rey Pastor (1888-1962) , els signes " + " i " - " van ser utilitzats per primera vegada pel científic alemany Widmann ( 1460-1498 ) .
- Robert Recode (1510-1558) , matemàtic i metge anglès , va ser el creador del símbol "=" . Per a ell no hi havia dues coses més iguals que dues línies rectes paral · leles .
- El símbol que coneixem com a " arrel de... " va aparèixer per primera vegada en un llibre alemany d'àlgebra el 1525 . Abans , per designar l'arrel d'un nombre s'escrivia literalment "arrel de ..." . Per abreujar es va usar simplement la lletra " r" , però quan els nombres eren grans s'allargava el traç horitzontal de la mateixa donant origen al símbol que utilitzem avui en dia .
- El matemàtic François Viète (1540 - 1603) va ser el primer a utilitzar lletres per designar les incògnites i constants .
- A Tomas Harriot (1560 - 1621) li devem els signes actuals de " > " i "<" , i el " . " Com a símbol de multiplicació .
- Els símbols de multiplicació "x " i divisió " : " van ser introduïts pel matemàtic William Oughtred (1574-1660) l'any 1657 .
- El símbol de la integral va ser proposat per Gottfried Leibniz (1646-1716) i el va extreure de la paraula llatina " summa " prenent la seva inicial . A Leibniz li devem molts més signes de notació com " dx " i a més va ser qui va popularitzar el ". " Com a signe de multiplicació .